Amb la llengua de ma mare,
a vosaltres, elegits i homes de toga fosca,
us dic en veu segura i serena
que si un jorn m'envieu a buscar
pel fet d'escriure versos,
d'aquests que us dolen
per ser qui sou i venir d'on veniu,
em trobareu aquí
al sud d'aquest País que tant estimo
asserenat, pacífic i en calma,
però ferm i en lluita permanent
com la terra que m'envolta ...
No tornarà mai més aquest instant
i el buscarem quan les nostres runes
siguin només la pols dels sentiments
que el vent portà allà, on tot es perd.
I en la foscor, cercarem el no-res
de tot allò que vam deixar passar.
De vegades, en llunes de marbre, una paraula pot ser un vers, un vers un món i el món un poema...
... A la vora del foc, ecoltaré aquells explics del que mai va passar, i eixugaré les llàgrimes nascudes del que mai va ser. I tu em guaitaràs en la distància d'aquella que vol saber més de mi i de tot aquell camí esborrat com les efimeres petges de sorra...
